Mapa conceptual

El mapa conceptual és una tècnica per a la representació del coneixement en gràfics. Els gràfics de coneixement són xarxes de conceptes. Les xarxes consten de nodes (punts/vèrtexs) i enllaços (arcs/eixos). Els nodes representen conceptes i els enllaços representen les relacions entre els conceptes.

Els conceptes i de vegades els enllaços s'etiqueten. Els enllaços poden ser no-, uni- o bidireccionals. Els conceptes i enllaços es poden classificar, poden ser simplement associatius, especificats o dividits en categories tals com relacions causals o temporals.

ALT E AMOR, D’ON GRAN DESIG S’ENGENDRA,...

Alt e amor, d’on gran desig s’engendra,
e esper, vinent per tots aquests graons,
me són delits, mas dóna’m passions
la por del mal, qui em fa magrir carn tendra,
e port al cor sens fum contínuu foc
e la calor no em surt a part de fora.
Socorreu me dins los térmens d’una hora
car mos senyals demostren viure poc.

Metge escient no té lo cas per joc
com la calor no surt a part extrema.
L’ignorant veu que lo malalt no crema
e jutja’l sa, puix que mostra bon toc.
Lo pacient no porà dir son mal,
tot afeblit, ab llengua mal diserta:
gests e color assats fan descuberta
part de l’afany, que tant com lo dir val.

Plena de seny, dir-vos que us am no cal,
puix crec de cert que us ne teniu per certa,
si bé mostrau que us està molt cuberta
cella per què amor és desegual

Tomba d'Ausiàs March

La transició

El 23 d'abril de 1976 va ser el primer Sant Jordi sense Franco i Catalunya ho va celebrar amb l'aparició de l'"Avui". Era el primer diari en català després de la Guerra Civil, però també va simbolitzar una dels primeres conquestes de la transició. El català havia estat durament perseguit durant la dictadura. L'ensenyament era obligatori en castellà, encara que algunes escoles privades van esquivar els inspectors en els últims anys del franquisme. També els noms dels ciutats i pobles i dels carrers estaven retolats en castellà: Girona, Sant Baudilio, Sant Quirico... I era impensable utilitzar el català en els estaments oficials. L'idioma estava vist com una amenaça pel règim i sovint rebia ofenses com la de "virus" o "càncer". L'aparició de l'"Avui" va anar precedida d'un gran escàndol mediàtic que va passar la primavera del 75, amb la negativa de divuit regidors de l'Ajuntament de Barcelona a una proposta de destinar diners a l'ensenyament del català. I poc després de sortir el diari, l'estiu del 76, Adolfo Suárez, acabat de nomenar president del govern, va provocar una altra sacsejada a manifestar que en català no és podien ensenyar assignatures científiques. De fet, la cooficialitat del català no és va aconseguir fins a l'any 79, amb l'Estatut. I l'impuls per a la normalització de la llengua no va venir fins a la dècada dels anys 80, després de repetides campanyes de promoció de l'idioma

Dictadura de Francisco Franco

Es coneix com dictadura de Francisco Franco, dictadura de Franco o dictadura franquista, al període de la història d'Espanya corresponent amb l'exercici pel general Francisco Franc Bahamonde de la prefectura de l'Estat i amb el desenvolupament del franquisme, això és des del final de la Guerra Civil Espanyola en 1939, fins a la seva mort i successió en 1975.%[4] En els anys 40 el règim es va afermar mitjançant la repressió política dels opositors a la dictadura i va mantenir una política econòmica basada en l'autarquia, provocada per la Segona Guerra Mundial en la qual l'Espanya franquista va tenir una participació Divisió Blava en el marc de la política no bel·ligerància, i el consegüent aïllament, promogut pels aliats en el seno de la recién creada ONU. En els anys 50, en el marc de la Guerra Freda la posició geogràfica d'Espanya i el seu règim polític es van acabar convertint en estratègics per a Estats Units i els seus aliats europeus enfront de la Unión Soviètica. L'aliança d'Espanya amb els Estats Units va acabar amb l'aïllament internacional i va obrir l'economia. No obstant això aquesta va quedar definitivament per darrere de les economies de les democràcies europees, que en la guerra mundial havien sofert desastres similars al de la guerra civil espanyola. En els anys 60 i principis dels 70, el desarrollismo econòmic va millorar de forma notable, encara que desigual, el nivell de vida de la majoria de la població, que va formar una classe mitja fins a llavors gairebé inexistent. El nivell de llibertat personal i política no va augmentar de la mateixa manera. Van començar les mobilitzacions d'oposició al règim per part de treballadors i estudiants. El rei Juan Carlos I d'Espanya va ser el successor designat per Franc per a la Prefectura de l'Estat, i a la seva mort va jurar acatar els Principis del Moviment Nacional destinats a perpetuar el franquisme. No obstant això es va basar en ells per a promoure el Referèndum per a la Reforma Política. El seu resultat, 94% a favor de la reforma

Vicent Andrés Estellés

Vicent Andrés Estellés

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, comarca de la Horta, 1924 ? València, 1993). Poeta i periodista. Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, és també recordat com el poeta més gran que ha tingut el País Valencià des del segle XV, des de l'època d?Ausiàs March i Roís de Corella. Dels seus llibres de poesia, destaca el segon volum de l'Obra Completa, Els pedres de l?àmfora, el qual va rebre el premio Lletra d?Or (1974) i Crítica Serra d?Or (1975). També s'han de remarcar dues poemarios que descriuen el País Valencià: Llibre de meravelles i Mural del País Valencià. Va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1978) i el Premi de les Lletres Valencianes (1984). Diversos cantants han musicado els seus poemes. Entre ells, cap destacar, Ovidi Montllor amb Coral romput. Va ser membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.