Montserrat Roig

montserrat roig neix a Barcelona el 1946 i mor en aquesta mateixa ciutat al 1991.
Ens ha llegat una extensa obra. Ens trobem amb una dona, amb una autora o amb una periodista que es fan difícil de diferenciar.
És una intel.lectual compromesa amb la cultura catalana i amb el feminisme.
Arriba a ser una escriptora i una perdiodista d'èxit. Autora d'una vintena de llibres que abasten de la narrativa de ficció a la investigació històrica o l'assaig, també destaca com a periodista.
no s'ha de menystenir tampoc la seva dedicació a la docència o l'activisme polític.
A partir del desé aniversari de la seva mort, la seva figura començà a ésser reivindicada per ocupar el lloc que li correspon en la cultura catalana.

Una Rosa ( Sant Jordi)

UNA ROSA

Sant Jordi, santa diada
del passat i l'avenir,
Fe i Pàtria nostrada
del meu cor fas sobreixir.
Oh la bella matinada!
Quina joia de collir
una rosa perlejada,
una rosa a mig obrir!

La caputxinada

a)amb motiu de l'assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) on s'havien d'aprovar la declaració de principis i els estatuts del sindicat
b)El setge i posterior assalt al convent de la policia franquista ordenat pel comissari Vicente Juan Creix i el responsable de governació Camilo Alonso Vega engegà un moviment unitari de solidaritat política i ciutadana, que fou el germen de la Taula Rodona Democràtica de l'oposició catalana (antecedent de l'Assemblea de Catalunya), i reforçà la incorporació a la lluita antifranquista de sectors eclesiàstics, amb una manifestació de capellans a Barcelona l'11 de maig del mateix any.
c)el fet de tancar-se al convent dels monjos dels Caputxins
d)amb garrotades i l´entrada de la policia per la força.

pregunta 2

1.els principals països involucrats van ser, d'una banda, els anomenats «aliats»: França, l'Imperi Britànic, Sèrbia, l'Imperi Rus, els Estats Units i Itàlia, i de l'altra les «Potències Centrals»: l'Imperi Alemany, l'imperi Austrohongarès, l'Imperi Turc i Bulgària.
2.La guerra va donar lloc a una profunda reestructuració de la geografia europea
3.
4.Finalitzà amb la signtura de l'armistici l'11 de novembre de 1918, que establia la derrota de les potències centrals, provocada més per un desgast que impossibilitava la continuació de l'esforç militar que no pas per cap derrota militar. En aquest sentit, i amb la decisió dels dos bàndols de no arribar a un statu quo després dels primers mesos de guerra, amb l'estil de guerra de desgast i guerra total, la I Guerra Mundial representa un canvi radical respecte als conflictes del segle XIX. Durant tota la guerra ambdós bàndols van haver d'anar adaptant-se a noves situacions estratègiques, per a les quals no estaven preparats. Hi respongueren amb una escalada militar sense precedents en la història europea que causà un total de nou milions de morts.

Montserrat Roig

Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 1946 - 1991). Va néixer el 13 de juny de 1946 a Barcelona, en el si d'una família burgesa liberal de la dreta de l'Eixample. El seu pare,Tomàs Roig i Llop, fou metge i escriptor. Des de ben jove, va participar en els moviments de protesta d'estudiants que es feien a les darreries del franquisme a Barcelona. L'any 1968 es va llicenciar en filosofia i lletres i es va doctorar el 1970. Va ser també lectora d'espanyol a Bristol el curs 1972-1973. A partir del 1970 que guanya el premi Víctor Català amb Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volenes dedica professionalment a la literatura. Amb aquest recull de contes inicia un cicle novel·lístic: Ramona adéu(1972), que retrata tres generacions de dones, àvia, mare i filla que viuen les seves històries personals amb el rerefons dels moments claus de la història del país. La mateixa nissaga apareixerà a El temps de les cireres(1977) amb el qual obté el premi Sant Jordi. També és destacable la seva tasca com a periodista, des de la qual manifesta la seva voluntat per construir una tradició de periodisme culte, feminista i amb la voluntat de recuperar la memòria històrica del país. Aconsegueix gran popularitat amb les entrevistes, que posteriorment publica en la sèrie de llibres coneguda com Retrats paral·lels. Una altra obra de gran ressò fou Els catalans als camps nazis(1977), premi Crítica Serra d'Or, el qual és un document excepcional de testimoniatge. El 1977 entra com a periodista al canal català de TVE i hi realitza un reeixit programa d'entrevistes, Personatges, que també dóna nom a una sèrie de dos llibres. L'hora violeta(1980)és la novel·la que culmina el seu posicionament feminista, a partir d'aquí les seves novel·les prendran un caire diferent. Més tard publicarà L'òpera quotidiana (1982), La veu melodiosa(1987) i el recull de contes El cant de la joventut(1989). D'entre les seves obres més premiades destaquem també L'agulla daurada, premi Nacional de Literatura Catalana 1985, escrit a partir d'una estada a Leningrad i que testimonia el setge que va patir la ciutat per part dels nazis. La darrera de les seves publicacions és Digues que m'estimes encara que sigui mentida de l'any 1991, on l'autora hi confegeix una poètica personal a tall de testament literari. Montserrat Roig morí a Barcelona el 1991.

al llavi una flor i l'espasa ferma (joan salvat papasseit)

al llavi una flor i l'espasa ferma


Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.


***

Visca Catalunya lliure!! Mori la burra Espanya gran!
Visca la virilitat dels irlandesos!
Abaix la diplomàcia de "La lliga"! Morin els butiflers!
Visca el futurisme internacional

***

La llibertat no és cara per escassa, sinó escassa perquè s'ha de guanyar.

***

"De La rosa als llavis ha pogut dir-se que és el millor poema eròtic de la poesia catalana. Podem afegir-hi, sense por d'exagerar, que és un dels millors poemes eròtics de la literatura europea."

La Regenta

La Regenta és una novel·la de Leopoldo Alas "Clarín" que representa un dels màxims exponents del naturalisme espanyol. Explica la història d'Ana Ozores i els seus amors amb el capellà de Vetusta (una al·legoria d'Oviedo) i com topen amb les convencions de l'època. Un altre rival amorós, el típic Don Juan, entra en joc per complicar la trama. Escrita en 1884, de seguida va comptar amb l'èxit del públic, que va motivar adaptacions al cinema i la televisió.

L'autor critica la vida de província, que provoca un avorriment mortal en la protagonista i és la causa dels seus problemes sentimentals, en la línia d'altres obres de l'època com Madame Bovary o Anna Karenina. L'heroïna busca un amor romàntic, ben allunyat del que li pot oferir el seu marit, un burgès sense passió. Les alternatives entre la seducció i l'enteniment personal però pecaminós acaben amb la pau del poble.

Destaquen les descripcions del paisatge i dels sentiments dels personatges. La narració és en tercera persona omniscient i l'estructura avança linealment.

Pilar Prim

Pilar Prim és una novel·la de Narcís Oller, publicada el 1906, de caire psicol·logista amb la qual l'autor intenta endinsar-se i acostar-se a l'estètica modernista que en aquell moment començava a aflorar.

Madame Bovary

Madame Bovary és una famosa obra del realisme de Gustave Flaubert publicada el 1857. La seva protagonista és Emma Bovary, que ha esdevingut un arquetip literari. La novel·la narra els pensaments i vivències d'aquesta dona, infeliçment casada, a la recerca d'una altra vida i la seva influència en la gent que l'envolta.

Emma ha estat anomenada "Quixot femení" perquè són les lectures les que la fan embogir i buscar una vida inexistent, molt millor que la que té en realitat amb el seu marit Charles. Ella voldria viure les aventures de les novel·les del romanticisme. Per això busca diversos amants i va gastant la fortuna del seu espòs, anhelant el luxe que embolcalla les seves heroïnes.

La seva figura critica la burgesia i el seu convencionalisme, incapaç de viure com demana la imaginació i el sentiment, però també culpable d'ofegar-la per ser dona fins que no li queden sortides. L'estil del narrador, en tercera persona omniscient, permet criticar aquesta classe social sense arribar a acceptar la fugida que representen les lectures de la protagonista (com es veu al final de l'obra). Es focalitza en Emma però alterna amb la visió del marit, l'apotecari i els diversos amants per contrastar-ne les intencions amb la visió ingènua d'ella.

En aquesta novel•la de Gustave Flaubert, trobem a la protagonista Emma, de la qual podríem dir moltes coses, però un dels aspectes a ressaltar, d’aquest personatge és la sensualitat que li aporta a la novel•la, i que en diferents ocasions fa canviar el punt de vista d’aquesta. La sensualitat de la protagonista es pròpia d’una dona de la seva època: insinuant, presumida,coqueta,etc… En varies ocasions al llarg de tota la novel•la podem percebre aquesta sensualitat. Per exemple a l’escena a la que esta donant un passeig amb Rodolphe a cavall. El moviment del cavall, el fet de que a ella se l’hi veies el botí i una petita part de la cama, els frecs involuntaris de les cames al passar molt junts amb els cavalls,etc… O en el moment en el que estan tenint una conversa quan són les festes de Yonville, Rodolphe fa un intent d’aproximar-se a ella, posant la seva mà a la cuixa d’ella, i aquesta seguint la intenció d’en Rodolphe col•loca la seva mà a sobre la d’ell. La sensualitat que podem trobar en aquestes dos escenes apareixen en moltes altres al llarg de la novel•la.

A la novel•la de Gustave Flaubert, ens trobem amb la protagonista Emma, filla d’un granger i muller de Charles Bovary. Emma va ser educada al convent de les Ursalines. La seva educació va ser molt esmerada, sàvia: Dansa , geografia, dibuix, cosir, tocar el piano, etc.. Una altre cosa que al llarg de la seva vida li condicionarà la seva personalitat, seran les lectures de novel•les romàntiques, d’heroïnes, etc.. Fruit d’una educació romàntica, plena de somnis no complerts i fantasies, en un ambient en el que els protagonistes no es veuen com realment són, sinó com voldrien ser, Emma Bovary s’enfronta amb la frustració de les seves esperances e il•lusions.

exercicis

Fent ús de les eines de cerca per Internet, recolliu informació sobre el poeta llatí Ruf
Fest Aviè.
1. Quin paral•lelisme es pot establir entre el seu origen i el de Vicent Andrés
Estellés?
En «El meu origen t'ho explicaria», a més del joc literari que Estellés estableix amb el poeta llatí Ruf Fest Aviè, hi ha una referència al poeta català Joan Salvat-Papasseit:
2. Tot fent servir les eines de cerca per Internet que ja coneixeu, si us és necessari,
situeu Joan Salvat-Papasseit en el panorama de la poesia catalana del segle XX.


En el poema «pare» (Horacianes, Les pedres de l'àmfora, OC 2; 17 de l'antologia),
Estellés tracta la relació amb son pare, sense abandonar el joc poètic que li proporciona
adoptar la veu del poeta llatí Horaci.

3.Quina opinió expressa el poeta al voltant de l'analfabetisme de son pare?

Un poema especialment relacionat amb els orígens familiars és «L'ofici» (Llibre de
meravelles), potser un dels en què més significativament es parla de l'ofici familiar de
forner i de com va conformar-li la manera de ser. L'OFICI

4. En aquest poema hi ha uns quants termes que pertanyen al camp semàntic de
l'elaboració tradicional del pa. Esbrineu el significat de:

rent, pastar, ganiveta, escombrar, alcavor, panera
Feu les vostres consultes al Diccionari català-valencià-balear, en línia
5. Visualitzeu la imatge d'aquesta adreça web que conté un exemple de plat de Manises (plat de demanada: http://mnceramica.mcu.es/c_plato_pedida. i llegiu el poema en qüestió. Després, contesteu les qüestions que hi ha tot seguit:
6. El plat del poema i el de la imatge també poden relacionar-se amb alguna de les
etapes de la vida d'una dona. Especifiqueu en què consisteix aquesta relació i el
vers en concret en què s'expressa aquesta relació.
7.Visiteu aquesta pàgina: http://www.xtec.es/lic/centre/professorat/joc/prof_lleng_joc3.htm#classifica
i feu la llista dels jocs que hàgiu practicat. De cada joc, expliqueu com el vau
conèixer.
Estellés té un poema, «A Sant Vicent Ferrer» (p.38), en què el poeta s'adreça directament a aquest sant. Tot consultant les informacions que podeu trobar-ne a Internet, a la Hiperenciclopèdia i a la Viquipèdia, contesteu aquestes preguntes:
9. Feu una breu ressenya biogràfica del sant.
10. Quin paper juga sant Vicent Ferrer en l'imaginari religiós valencià?
El to de crònica social de la dona potser s'accentua encara més en el poema «La dona que ven coses, a la nit, a la porta» (Hotel París, Les Homilies d'Organyà, OC 6; 15 de l'antologia), en què es fa un recorregut per una varietat de dones il•lustrativa de la realitat femenina dels primers anys cinquanta. Llegiu el poema i feu les activitats que segueixen:
11. Aclariu el significat d'aquestes paraules:
escurada, agrana, natges, safa, copules, egloga,
12.Busca informació de Joan fuster.
13. Relacioneu els adjectius de la columna de l’esquerra, que apareixen en els poemes de
l’antologia amb un sinònim dels que hi ha a la columna de la dreta. Feu servir el diccionari
si és necessari:
novell (1.8)nou
coenta (6.3)cremant
bord (11.32)bastard
prenyada (15.19) embaraçada
mollar (16.7) molsuda
remullats arruixats (25.68)
saberuts
nou socarrada (16.8)arruixats
tendral (22.14)tendral
doctes (22.64)saberuts
atarantats (24.46)torbats
arruixats (25.68)
torbats
socarrimada

14. Fent servir el diccionari, esbrineu el significat que tenen els substantius remarcats de
les citacions següents en el context en què apareixen:
1. i et segueixen xafant llaunes buides i tests (1.30)
Vas de terrissa, generalment en forma de con truncat, que, ple de terra, serveix per a criar-hi una planta
2. Car tu ens duus un perquè / i un gratíssim desfici (1.35-36)
Agitació deguda a un mal físic o moral, a una cosa que despacienta fortament, a les punyides d'un desig violent
3. els cossos ajaguts sobre l’estora (2.5)
Catifa
4. com si em tirassen un alè al bescoll (2.75)
Part posterior del coll de l'home i dels animals; clatell
5. M’esmolaré la llengua, si vols, en un rastell (6.28)
Eina semblant al rampí, però amb doble fila de pues, que serveix per a arreplegar les espigues, l'herba, etc
6. Em llavaré les mans amb aigua i sabó (6.29)
Natejar.
7. és l’hora violenta, per fi, de la saó (6.67)
Avinentesa, ocasió, temps en què s'esdevé una cosa
8. (O de seure’s a un còdol i callar ja de tot?) (6.73)
Fragment de roca dura, de dimensions variables (6-25 cm), que per l'acció de les aigües i el rodolament sol ésser llis i arrodonit
9. d’anar a rebolcons entre abraços i arraps (9.17)
10. El naixement d’un fill, el poal ple de sang (10.34)
Galleda.
11. l’expose dins el plat en tongades incitants (16. 9)
Sèrie de fets anàlegs que ocorren durant un període determinat de temps.
12 sota l’albercoquer puja l’aigua la sínia (22.10)
Màquina d'elevar aigua, especialment emprada per a treure l'aigua de pous poc profunds
13. entrava els feixos de pinassa (22.35)
Pi de fins a 25 m d'alçària, de capçada de figura piramidal i de color verd fosc, d'escorça d'un gris brunenc fosc, de fulles geminades, llargues de 10 a 15 cm, i de pinyes petites, estretament ovoides
14. no li podia regalar altra cosa que una dècima, / o el furt breu d’un gesmil
(25.46-47)
Acció delictiva consistent a apoderar-se, amb ànim de lucre, d'un bé moble d'altri contra la voluntat del propietari, sense violència o intimidació en les persones ni fent força en les coses furtades; altrament, hom ho considera robatori
15.Algunes paraules de les que apareixen en els poemes d’Estellés són exclusivament
valencianes. Cerqueu-ne el significat mitjançant el diccionari:
tomellos (2.92) Farigola i espècies afins
llimera (3.15), Llimoner, l'arbre que fa llimes
alcavor (6.26), Cambreta que hi ha immediatament damunt l'olla o cavitat del forn de coure pa, i serveix per torrar-hi ametles, cacau, pasta, etc., i per posar-hi llenya a eixugar
algeps (12.20), ulfat de calç hidratat, compacte o terrós, fràgil i de color blanc, que es troba en capes dins la terra; cast. yeso. De forns de rajoles, teules o algepç
safa (15.15), Jaç de pedra sobre el qual volta el trompellot o rutló del molí d'oli (Calasseit, Pego, Sanet, Benilloba, Vall de Gallinera, Biar, El Pinós, Crevillent, Valljunquera, Aiguaviva d'Aragó).
llima (22.6), Eina consistent en una barra d'acer endurit al tremp, de secció rectangular, triangular, cilíndrica o cònica, amb la superfície estriada diagonalment, que serveix per a desgastar i allisar per fricció objectes de metall o d'altres matèries dures; cast. lima. Axí com sobre lo ferro rouellat la lima passa, tostemps del rouell ne leua alguna cosa
gesmils (24.46). Gessamí (val.). Les roses y el gesmil,
En atenció a la seva intenció transgressora, Vicent Andrés Estellés incorpora a la seva
poesia paraules pròpies dels registres col•loquials de la llengua, ja sigui en atenció a la
seva incorrecció gramatical, ja per tractar-se de vulgarismes o de camps semàntics, com
el sexual, proscrits dels registres més formals. A continuació, substituïu les paraules
remarcades per unes altres que no contravinguin la normativa o que corresponguin a
registres lingüístics més formals:
1. blanca de carns i freda d’entrecuix (5.8)
Vulva
2.Tinc que posar-me a escriure't, car no hi ha altre remei (6.13)
he de
3. Dec d'escriure un poema a Sant Vicent Ferrer. (6.15)
he d’
4. Dóna’m lluita, car jo posaré el demés (6.39)
el que falta
5. S’escolta la campana. (10.41)
s’assent
6. cloc els ulls i me’l fot (16.20)
I em fa una mala pasada
7. Es pixa un gos en la teua sabata (20.8)
s’orina
8. A l’extrem del llarg fil amb cagades de mosques (25.56)
excrements
17 En contrast amb la base popular i col•loquial del seu llenguatge poètic, Estellés també
incorpora molts cultismes exclusius del registre literari, a causa de la seva rica cultura
literària . En els versos següents, substituïu els cultismes remarcats per paraules corrents, tot
respectant el sentit de la frase:
1. trèmulament oferta / a la follia immensa de la vespra (1,14-15)
bogeria
2. I peixos diminuts o dagues invisibles (1.39)
ganivets
3. ...i vaig plorar / allí, a la voravia, i tots passaven (2, 76-77)
borera
4. que agafen el tramvia i ploren, cada jorn (6.59)
nit
5. Es desperta Ausiàs March en el vas del carner (7.43)
6. sospesant-los els pits, colpejant-los les natges (15.14)
cul
7. just al moment de la seua puixança (23.5)
elevarse
8. ple de besades i de nafres (25.72)
coll de muntanya

poema dedicat al seu pare(Vicents Andrés Estellés)

pare,
no sabies llegir ni escriure.
no sabies de lletra.

analfabet, es diu això d'una manera expeditiva,
un mot que em fa un gran dany cada vegada que l'escolte

i l'entenc desdenyosament injust.

caldria matisar.
hom no pot dir analfabet imponentment.

intuïtiu, em vares dur als millors mestres de venusa,
external image YunesNuevocentrodiadelPadreFoto.jpg
més endavant de roma
i fins i tot em vas permetre anar a Grècia.

com t'ho podria agrair, pare.

em recorde.
jo escrivia, assegut a la taula,
i tu, dempeus darrere meu,
miraves els signes que traçava jo
com si anasses llegint-los
o patint-los,
no ho sé.

de vegades em demanaves que et llegís allò que jo havia escrit.

no ho entenies però ho intuïes.

el meu llatí ja no era el teu llatí.

i callaves després.

ara,
mentre escric açó,
et sent darrere, a les meues espatles,
et tinc o et necessite.

per això he interrumput un himne a venus
i t'he escrit açò
molt devotament,
pare.

Les coses( Vicents Andrés Estellés)

En la foscor, hi havia dones sobre els rastells.
Deien coses obscenes, amablement obscenes,
d'una afalagadora obscenitat potser.
I fumaven. Recordes que, en la foscor, fumaven.
El carrer de Ribot tenia un vell prestigi.
No l'havies vist mai. I no el veuries mai.
Un amic el va dur. Hi havia llums sinistres.
Vàreu passar de llarg. Amb les cames obertes,
les dones s'aventaven l'engonal amb la falda.
Em conten que, a la guerra, feien cua els soldats.
En acabar la guerra, ¿hi hagué, entre aquelles dones,
una depuració? No ho he sabut. No ho sé.
Igual que el mar retorna els ofegats, la guerra
retornava aquells cossos grossos en la foscor.
Si no recorde mal, per aquell temps llegies
—i potser te'n sabies de memòria fragments—
els poemes de Rilke. D'Aleixandre et venia
el delit de la llum —netedat o puresa,
o la impuresa que la netedat podia
redimir, i dius massa, oh, no et claves en bucs!
Vàreu passar de llarg. Al cantó del carrer
dit de Guillem de Castro, vomitares, indigne.
En "El Siglo" et prengueres un café sense sucre.

Mapa conceptual

El mapa conceptual és una tècnica per a la representació del coneixement en gràfics. Els gràfics de coneixement són xarxes de conceptes. Les xarxes consten de nodes (punts/vèrtexs) i enllaços (arcs/eixos). Els nodes representen conceptes i els enllaços representen les relacions entre els conceptes.

Els conceptes i de vegades els enllaços s'etiqueten. Els enllaços poden ser no-, uni- o bidireccionals. Els conceptes i enllaços es poden classificar, poden ser simplement associatius, especificats o dividits en categories tals com relacions causals o temporals.

ALT E AMOR, D’ON GRAN DESIG S’ENGENDRA,...

Alt e amor, d’on gran desig s’engendra,
e esper, vinent per tots aquests graons,
me són delits, mas dóna’m passions
la por del mal, qui em fa magrir carn tendra,
e port al cor sens fum contínuu foc
e la calor no em surt a part de fora.
Socorreu me dins los térmens d’una hora
car mos senyals demostren viure poc.

Metge escient no té lo cas per joc
com la calor no surt a part extrema.
L’ignorant veu que lo malalt no crema
e jutja’l sa, puix que mostra bon toc.
Lo pacient no porà dir son mal,
tot afeblit, ab llengua mal diserta:
gests e color assats fan descuberta
part de l’afany, que tant com lo dir val.

Plena de seny, dir-vos que us am no cal,
puix crec de cert que us ne teniu per certa,
si bé mostrau que us està molt cuberta
cella per què amor és desegual

Tomba d'Ausiàs March

La transició

El 23 d'abril de 1976 va ser el primer Sant Jordi sense Franco i Catalunya ho va celebrar amb l'aparició de l'"Avui". Era el primer diari en català després de la Guerra Civil, però també va simbolitzar una dels primeres conquestes de la transició. El català havia estat durament perseguit durant la dictadura. L'ensenyament era obligatori en castellà, encara que algunes escoles privades van esquivar els inspectors en els últims anys del franquisme. També els noms dels ciutats i pobles i dels carrers estaven retolats en castellà: Girona, Sant Baudilio, Sant Quirico... I era impensable utilitzar el català en els estaments oficials. L'idioma estava vist com una amenaça pel règim i sovint rebia ofenses com la de "virus" o "càncer". L'aparició de l'"Avui" va anar precedida d'un gran escàndol mediàtic que va passar la primavera del 75, amb la negativa de divuit regidors de l'Ajuntament de Barcelona a una proposta de destinar diners a l'ensenyament del català. I poc després de sortir el diari, l'estiu del 76, Adolfo Suárez, acabat de nomenar president del govern, va provocar una altra sacsejada a manifestar que en català no és podien ensenyar assignatures científiques. De fet, la cooficialitat del català no és va aconseguir fins a l'any 79, amb l'Estatut. I l'impuls per a la normalització de la llengua no va venir fins a la dècada dels anys 80, després de repetides campanyes de promoció de l'idioma

Dictadura de Francisco Franco

Es coneix com dictadura de Francisco Franco, dictadura de Franco o dictadura franquista, al període de la història d'Espanya corresponent amb l'exercici pel general Francisco Franc Bahamonde de la prefectura de l'Estat i amb el desenvolupament del franquisme, això és des del final de la Guerra Civil Espanyola en 1939, fins a la seva mort i successió en 1975.%[4] En els anys 40 el règim es va afermar mitjançant la repressió política dels opositors a la dictadura i va mantenir una política econòmica basada en l'autarquia, provocada per la Segona Guerra Mundial en la qual l'Espanya franquista va tenir una participació Divisió Blava en el marc de la política no bel·ligerància, i el consegüent aïllament, promogut pels aliats en el seno de la recién creada ONU. En els anys 50, en el marc de la Guerra Freda la posició geogràfica d'Espanya i el seu règim polític es van acabar convertint en estratègics per a Estats Units i els seus aliats europeus enfront de la Unión Soviètica. L'aliança d'Espanya amb els Estats Units va acabar amb l'aïllament internacional i va obrir l'economia. No obstant això aquesta va quedar definitivament per darrere de les economies de les democràcies europees, que en la guerra mundial havien sofert desastres similars al de la guerra civil espanyola. En els anys 60 i principis dels 70, el desarrollismo econòmic va millorar de forma notable, encara que desigual, el nivell de vida de la majoria de la població, que va formar una classe mitja fins a llavors gairebé inexistent. El nivell de llibertat personal i política no va augmentar de la mateixa manera. Van començar les mobilitzacions d'oposició al règim per part de treballadors i estudiants. El rei Juan Carlos I d'Espanya va ser el successor designat per Franc per a la Prefectura de l'Estat, i a la seva mort va jurar acatar els Principis del Moviment Nacional destinats a perpetuar el franquisme. No obstant això es va basar en ells per a promoure el Referèndum per a la Reforma Política. El seu resultat, 94% a favor de la reforma

Vicent Andrés Estellés

Vicent Andrés Estellés

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, comarca de la Horta, 1924 ? València, 1993). Poeta i periodista. Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, és també recordat com el poeta més gran que ha tingut el País Valencià des del segle XV, des de l'època d?Ausiàs March i Roís de Corella. Dels seus llibres de poesia, destaca el segon volum de l'Obra Completa, Els pedres de l?àmfora, el qual va rebre el premio Lletra d?Or (1974) i Crítica Serra d?Or (1975). També s'han de remarcar dues poemarios que descriuen el País Valencià: Llibre de meravelles i Mural del País Valencià. Va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1978) i el Premi de les Lletres Valencianes (1984). Diversos cantants han musicado els seus poemes. Entre ells, cap destacar, Ovidi Montllor amb Coral romput. Va ser membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

ELS AMANTS

La carn vol carn.
Ausiàs March


"No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs."

per saber més del noucentisme tenim aquesta pàgina web

video de Josep carner

Josep Carner

Josep Carner

Josep Carner i Puig-Oriol (Pere de Maldar) (Barcelona, el 9 de febrer de 1884 - Brussel·les, el 4 de juny de 1970), fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català. És també conegut com el príncep dels poetes catalans i el màxim representant de la poesia del Noucentisme.

En 1897 entrà a la Universitat de Barcelona, on descobrí el catalanisme. Es llicencià en Dret i Filosofia. En aquesta època col·laborà a Montserrat i L'Atlàntida, entre d'altres revistes. Dirigí de fet Catalunya2 (1903-1905), Empori (1907-1908) i Catalunya (1913- 1914). El 1911 fou designat membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, i col·laborà amb Pompeu Fabra en la fixació i l'enriquiment de la llengua.
A principis de segle XX s'incorporà a La Veu de Catalunya, i hi escrigué fins al 1928. El 1915 es casà amb la xilena Carmen de Ossa ( -Líban, 1935), amb qui tingué dos fills: Anna Maria i Josep.
Renovador de la poesia, de la llengua i de la prosa, va crear un nou estil de periodisme polític. Amb Prat de la Riba, a la Mancomunitat, va lluitar per la professionalització de la literatura catalana, que considerava adolescent. Després de la mort d'aquest, el 1920 Carner es presenta a Madrid a unes oposicions al cos consular, i al març del 1921, ingressa a la carrera diplomàtica, i marxa de Catalunya cap a Gènova per instal·lar-s'hi amb tota la família com a vicecònsol d'Espanya. Va exercir càrrecs a Gènova, San José de Costa Rica, l'Havre, Hendaia, Beirut, Brussel·les i París. Durant la guerra civil espanyola va ser un dels pocs diplomàtics que es mantingué fidel a la República. A causa d'aquest fet i del manteniment de les seves fermes conviccions catalanistes i democràtiques, el 1939 el seu allunyament de Catalunya esdevingué forçat i no hi va tornar a residir mai més.
Es casà amb la professora i crítica literària belga Émilie Noulet en segones núpcies i emprengué el camí de l'exili, primer a Mèxic (1939 al 1945), on fou professor al Colegio de México, i després a Bèlgica on morí l'any 1970, poc després d'un breu (i sembla que no gaire conscient) retorn a Catalunya.