Mapa conceptual

El mapa conceptual és una tècnica per a la representació del coneixement en gràfics. Els gràfics de coneixement són xarxes de conceptes. Les xarxes consten de nodes (punts/vèrtexs) i enllaços (arcs/eixos). Els nodes representen conceptes i els enllaços representen les relacions entre els conceptes.

Els conceptes i de vegades els enllaços s'etiqueten. Els enllaços poden ser no-, uni- o bidireccionals. Els conceptes i enllaços es poden classificar, poden ser simplement associatius, especificats o dividits en categories tals com relacions causals o temporals.

ALT E AMOR, D’ON GRAN DESIG S’ENGENDRA,...

Alt e amor, d’on gran desig s’engendra,
e esper, vinent per tots aquests graons,
me són delits, mas dóna’m passions
la por del mal, qui em fa magrir carn tendra,
e port al cor sens fum contínuu foc
e la calor no em surt a part de fora.
Socorreu me dins los térmens d’una hora
car mos senyals demostren viure poc.

Metge escient no té lo cas per joc
com la calor no surt a part extrema.
L’ignorant veu que lo malalt no crema
e jutja’l sa, puix que mostra bon toc.
Lo pacient no porà dir son mal,
tot afeblit, ab llengua mal diserta:
gests e color assats fan descuberta
part de l’afany, que tant com lo dir val.

Plena de seny, dir-vos que us am no cal,
puix crec de cert que us ne teniu per certa,
si bé mostrau que us està molt cuberta
cella per què amor és desegual

Tomba d'Ausiàs March

La transició

El 23 d'abril de 1976 va ser el primer Sant Jordi sense Franco i Catalunya ho va celebrar amb l'aparició de l'"Avui". Era el primer diari en català després de la Guerra Civil, però també va simbolitzar una dels primeres conquestes de la transició. El català havia estat durament perseguit durant la dictadura. L'ensenyament era obligatori en castellà, encara que algunes escoles privades van esquivar els inspectors en els últims anys del franquisme. També els noms dels ciutats i pobles i dels carrers estaven retolats en castellà: Girona, Sant Baudilio, Sant Quirico... I era impensable utilitzar el català en els estaments oficials. L'idioma estava vist com una amenaça pel règim i sovint rebia ofenses com la de "virus" o "càncer". L'aparició de l'"Avui" va anar precedida d'un gran escàndol mediàtic que va passar la primavera del 75, amb la negativa de divuit regidors de l'Ajuntament de Barcelona a una proposta de destinar diners a l'ensenyament del català. I poc després de sortir el diari, l'estiu del 76, Adolfo Suárez, acabat de nomenar president del govern, va provocar una altra sacsejada a manifestar que en català no és podien ensenyar assignatures científiques. De fet, la cooficialitat del català no és va aconseguir fins a l'any 79, amb l'Estatut. I l'impuls per a la normalització de la llengua no va venir fins a la dècada dels anys 80, després de repetides campanyes de promoció de l'idioma

Dictadura de Francisco Franco

Es coneix com dictadura de Francisco Franco, dictadura de Franco o dictadura franquista, al període de la història d'Espanya corresponent amb l'exercici pel general Francisco Franc Bahamonde de la prefectura de l'Estat i amb el desenvolupament del franquisme, això és des del final de la Guerra Civil Espanyola en 1939, fins a la seva mort i successió en 1975.%[4] En els anys 40 el règim es va afermar mitjançant la repressió política dels opositors a la dictadura i va mantenir una política econòmica basada en l'autarquia, provocada per la Segona Guerra Mundial en la qual l'Espanya franquista va tenir una participació Divisió Blava en el marc de la política no bel·ligerància, i el consegüent aïllament, promogut pels aliats en el seno de la recién creada ONU. En els anys 50, en el marc de la Guerra Freda la posició geogràfica d'Espanya i el seu règim polític es van acabar convertint en estratègics per a Estats Units i els seus aliats europeus enfront de la Unión Soviètica. L'aliança d'Espanya amb els Estats Units va acabar amb l'aïllament internacional i va obrir l'economia. No obstant això aquesta va quedar definitivament per darrere de les economies de les democràcies europees, que en la guerra mundial havien sofert desastres similars al de la guerra civil espanyola. En els anys 60 i principis dels 70, el desarrollismo econòmic va millorar de forma notable, encara que desigual, el nivell de vida de la majoria de la població, que va formar una classe mitja fins a llavors gairebé inexistent. El nivell de llibertat personal i política no va augmentar de la mateixa manera. Van començar les mobilitzacions d'oposició al règim per part de treballadors i estudiants. El rei Juan Carlos I d'Espanya va ser el successor designat per Franc per a la Prefectura de l'Estat, i a la seva mort va jurar acatar els Principis del Moviment Nacional destinats a perpetuar el franquisme. No obstant això es va basar en ells per a promoure el Referèndum per a la Reforma Política. El seu resultat, 94% a favor de la reforma

Vicent Andrés Estellés

Vicent Andrés Estellés

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, comarca de la Horta, 1924 ? València, 1993). Poeta i periodista. Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, és també recordat com el poeta més gran que ha tingut el País Valencià des del segle XV, des de l'època d?Ausiàs March i Roís de Corella. Dels seus llibres de poesia, destaca el segon volum de l'Obra Completa, Els pedres de l?àmfora, el qual va rebre el premio Lletra d?Or (1974) i Crítica Serra d?Or (1975). També s'han de remarcar dues poemarios que descriuen el País Valencià: Llibre de meravelles i Mural del País Valencià. Va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1978) i el Premi de les Lletres Valencianes (1984). Diversos cantants han musicado els seus poemes. Entre ells, cap destacar, Ovidi Montllor amb Coral romput. Va ser membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

ELS AMANTS

La carn vol carn.
Ausiàs March


"No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs."

per saber més del noucentisme tenim aquesta pàgina web

video de Josep carner

Josep Carner

Josep Carner

Josep Carner i Puig-Oriol (Pere de Maldar) (Barcelona, el 9 de febrer de 1884 - Brussel·les, el 4 de juny de 1970), fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català. És també conegut com el príncep dels poetes catalans i el màxim representant de la poesia del Noucentisme.

En 1897 entrà a la Universitat de Barcelona, on descobrí el catalanisme. Es llicencià en Dret i Filosofia. En aquesta època col·laborà a Montserrat i L'Atlàntida, entre d'altres revistes. Dirigí de fet Catalunya2 (1903-1905), Empori (1907-1908) i Catalunya (1913- 1914). El 1911 fou designat membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, i col·laborà amb Pompeu Fabra en la fixació i l'enriquiment de la llengua.
A principis de segle XX s'incorporà a La Veu de Catalunya, i hi escrigué fins al 1928. El 1915 es casà amb la xilena Carmen de Ossa ( -Líban, 1935), amb qui tingué dos fills: Anna Maria i Josep.
Renovador de la poesia, de la llengua i de la prosa, va crear un nou estil de periodisme polític. Amb Prat de la Riba, a la Mancomunitat, va lluitar per la professionalització de la literatura catalana, que considerava adolescent. Després de la mort d'aquest, el 1920 Carner es presenta a Madrid a unes oposicions al cos consular, i al març del 1921, ingressa a la carrera diplomàtica, i marxa de Catalunya cap a Gènova per instal·lar-s'hi amb tota la família com a vicecònsol d'Espanya. Va exercir càrrecs a Gènova, San José de Costa Rica, l'Havre, Hendaia, Beirut, Brussel·les i París. Durant la guerra civil espanyola va ser un dels pocs diplomàtics que es mantingué fidel a la República. A causa d'aquest fet i del manteniment de les seves fermes conviccions catalanistes i democràtiques, el 1939 el seu allunyament de Catalunya esdevingué forçat i no hi va tornar a residir mai més.
Es casà amb la professora i crítica literària belga Émilie Noulet en segones núpcies i emprengué el camí de l'exili, primer a Mèxic (1939 al 1945), on fou professor al Colegio de México, i després a Bèlgica on morí l'any 1970, poc després d'un breu (i sembla que no gaire conscient) retorn a Catalunya.