Maria Mercè Marçal

Maria Merçè Marçal

Maria Mercè Marçal (Barcelona, 13 de noviembre de 1952-Barcelona, 5 de julio de 1998) poeta, catedrática de catalán, narradora y traductora española.
Pasó su infancia en Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell) de donde se consideraba originaria. Estudió bachillerato en Lérida y en 1969 se traladó a Barcelona donde se licenció en la Universidad de Barcelona en Filología Clásica. En 1972 se casó con el poeta Ramon Pinyol Balasch del que se separó poco tiempo después. Tradujo al catalán a escritoras como Colette, Yourcenar, Anna Akhmatova, Marina Tsvetaieva, Baudelaire o Leonor Fini. Fue activista política en movimientos como el feminista y han cantado sus letras Marina Rossell, Teresa Rebull, Ramon Muntaner, Txiqui Berraondo, Maria del Mar Bonet, Celdoni Fonoll, Gisela Bellsolà o Miguel Poveda. Murió en Barcelona de cáncer a los 45 años.

Solitud

Solitud és una novel·la escrita per Víctor Català i publicada en fulletons entre el març de 1904 i l'abril de 1905. És la novel·la més coneguda de la seva autora. S'emmarca dins del modernisme, moviment literari i artístic força present a Catalunya.

L'obra tracta l'itinerari vital i interior de la Mila, la protagonista, fins que s'arriba a conèixer a si mateixa. A la manera de les novel·les modernistes és una història d'autoconstrucció i descobriment de la pròpia personalitat. La Mila és una dona insatisfeta amb la seva relació matrimonial, el seu marit es un home gandul i amb poca personalitat, a qui ha de seguir per fer-se càrrec d'una ermita en una muntanya solitària i abrupta. La profunda insatisfacció que pateix la porta al desequilibri emocional que intenta pal·liar a través de les relacions personals que manté amb altres personatges, sobretot amb el Pastor. Relacions marcades per la busca de l'amor, l'instint maternal i el desig de formar part d'alguna cosa. El coneixement de la seva pròpia personalitat, que assolirà al final de la novel·la, li suposarà assumir la pròpia solitud per poder iniciar una altra vida o poder-la canviar profundament.

Víctor Català

Modernisme

El modernisme va ser un moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XIX i al començament del segle XX. En art, tot i que a Catalunya té un sentit molt més ampli (vegeu modernisme català), va tenir incidència sobretot en l'arquitectura i les arts decoratives.

El modernisme es coneix a d'altres països com a Art Nouveau (a França i a Bèlgica), Modern Style (a Anglaterra),Tiffany (a EUA) Jugendstil (a Alemanya), Sezessionstil o Wiener Sezession (a Àustria), Style 1900, Style Noville, Florale, Stile Liberty (a Itàlia), Modernismo (a Espanya). Si bé existeix certa relació que els fa reconeixibles com a part del mateix corrent, en cada país el seu desenvolupament es va expressar amb característiques distintives.

D'acord amb Francisco Rico, la paraula «Modernisme» va ser un calc d'una tendència heterodoxa pel que fa al catolicisme tradicional, condemnada com modernisme per Lleó XIII i Pío X, i debatuda en les dues últimes dècades. Posteriorment va ser un calc despectiu del modern, fins que els modernistes la van adaptar com signe d'identitat.

Resum pàgina 11:estudi introductori.

Hi ha 3 obres que intenten prsentar una imayge de Catalunya i dels catalans: els obrers a Maria Rosa (1894) els pagesos de terra baixa(1897) i els mariners a la filla del mar(1900).
Guimerà intentava mostrar les passions i reaccions d'un persontages.
Giuimerà en aquesta nova etapa vol assumir nous temes, sense entrar a fons en les estètiques. Les seves obres comencen a tenir temàtica modernista, volia donar entrada a un ambient més cosmopolita i refinat.
Es va adonar que allà no tenia èxit i va retornar a la línea dramàtica habitual.
En aquests anys destaca la incorsió en el teatre d'arrel naturalista amb L'aranya (1906), que és potser un dels drames més ben construïts i interessant.