Informació

Bases de Manresa:

Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, també anomenades Bases de Manresa, són el document presentat com a projecte per una ponència de la unió catalanista davant el consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en assemblea a Manresa els dies 25 i 21 de març de 1892. El president i el secretari de l'assemblea foren Lluís Domènech i Montaner i Enric Prat de la Riba respectivament. La comissió encarregada de la redacció del document fou presidida per Josep Torres i Bages, bisbe de Vic. Les bases tenien certa inspiració en el model federal malgrat que, pel que feia referència a l'autogovern, bevien de les antigues constitucions catalanes prèvies a 1714.

Renaixença:

La Renaixença és un moviment cultural català del segle XIX. El seu nom sorgeix de la voluntat de fer renéixer el catalàcom a llengua literària i de cultura després de segles de diglòssia respecte al castellà (període anomenat genèricament Decadència). És paral·lel a altres similars, com el Rexurdimento galego.

Jocs Florals:

Els Jocs Florals fou un certamen literari instituït a Tolosa de Llenguadoc l'any 1323 per la Sobregaya Companyia dels Set Trobadors i que es va celebrar fins al 1484, on concorrien també trobadors i poetes catalans. Després de diverses temptatives, al 1393, per desig del rei Joan I, el Consistori de la Gaia Ciència es va instaurar a Barcelona fins les darreries del segle XV sota l'auspici dels monarques catalano-aragonesos

Obres d`Àngel guimerà que si han representat al TNC.

Obra poèticaEl rei i el conseller 1870Indíbil i Mandoni 1875Cleopatra 1876L'any mil 1877Romiatge 1877El darrer plany d'en Claris 1877Cants a la Pàtria 1906Segon llibre de poesies 1920Poblet (poema)Obra dramàticaGal·la Placídia. Estrenada al Teatre Principal de Barcelona, el 28 d'abril de 1879.Judith de Welp, estrenada a Canet de Mar, el 20 d'octubre de 1883El fill del rei, estrenada al Teatre Novetats de Barcelona, el 24 de març de 1886.Mar i cel, estrenada al Teatre Romea, el 7 de febrer de 1888.Rei i monjo, estrenada al teatre Romea, el 4 de febrer de 1890.La boja, estrenada al teatre Novetats, el 15 de novembre de 1890.La sala d'espera, estrenada al teatre Novetats, el 2 de desembre 1890.L'ànima morta, estrenada al teatre Novetats, el 14 de maig de 1892.En Pòlvora, estrenada al teatre Novetats, el 20 de maig de 1893.Mestre Oleguer, monòleg estrenat a Reus per l'actor Teodor Bonaplata l'any 1892 i al Teatre Circ Espanyol de Barcelona per Enric Borràs, el 10 de juny de 1893.Jesús de Natzaret, estrenada al teatre Novetats, el 21 de febrer de 1894.Maria Rosa, estrenada al teatre Novetats, el 24 de novembre de 1894.Les mongetes de Sant Aimant, amb música d'Enric Morera, estrenada al teatre Novetats, el 24 d'abril de 1895.Mort d'en Jaume d'Urgell 1896.La festa del blat, estrenada al teatre Romea, el 24 d'abril de 1896.Terra Baixa, estrenada a Tortosa, a Gràcia i finalment al teatre Romea l'any 1897.Mossèn Janot, estrenada al teatre Romea l'any 1898.La farsa, estrenada al teatre Romea, el 31 de gener de 1899.La filla del mar, estrenada al teatre Romea, el 6 d'abril de 1900.Arran de terra, l'any 1901 s'estrena al teatre Novetats la versió italiana d'aquesta obra, amb el títol "Scivollando sulla terra". El 1908 serà estrenada en català al Saló Arnau.La pecadora, estrenada al teatre Romea, l'11 de maig de 1902.Aigua que corre, estrenada al teatre Romea, el 18 de novembre de 1902.Camí del sol, estrenada al teatre Romea, el 8 de febrer de 1904.Sol, solet, estrenada al teatre Romea, el 17 de febrer de 1905.La miralta l'any 1905 s'estrena al teagtre Novetats la versió castellana d'aquesta obra. El 20 de març de 1911 s'estrena la versió catalana al teatre Romea.Andrònica, estrenada la versió castellana al teatre Español de Madrid el 6 de desembre de 1905. El 22 d'octubre de 1910, s'estrena en català al teatre Principal.L'aranya 1906.En Pep Botella 1906.La Santa Espina 1907La reina vella 1908Titaina 1910Sainet trist 1910La reina jove 1911Jesús que torna 1917Indíbil i Mandoni 1917Al cor de la nit 1918L'ànima és meva 1919Alta banca 1921Joan Dalla 1921

Ángel Pío Juan Rafael Guimerà Jorge (Santa Cruz de Tenerife, 6 de mayo de 1845 - † Barcelona, 18 de julio de 1924) fue un escritor, poeta y dramaturgo español en lengua catalana.

Su extensa obra, notable por unir a una apariencia romántica los elementos principales del realismo, lo hizo uno de los máximos exponentes de la renaixença o "resurgimiento" de las letras catalanas a finales del siglo XIX.

Guimerà, canario de nacimiento, era hijo de padre catalán, Agustí Guimerà Fonts, y de madre Canária, Margarita Jorge Castellano. Nació en la que entonces se llamaba Calle Canales y que actualmente lleva su nombre. Fue bautizado el 10 de mayo de 1845 en la Parroquia Matriz de la Concepción. Tras la muerte de su padre se trasladó a vivir con su tío a Cataluña, residiendo en Barcelona desde los siete años de edad, y recibiendo una formación eminentemente catalana. Viviría a partir de entonces entre la ciudad condal y la pequeña población tarraconense de El Vendrell, en la que solía refugiarse en sus tiempos libres.

Si bien Guimerà inicio su carrera literaria en la poesía, fue su talento como dramaturgo el que le granjearía fama internacional, aunque no hasta haber obtenido el título de Mestre en Gai Saber al ganar sus terceos Juegos Florales en 1877. Sus dramas en verso Galla Placidia (1879), Judith de Welp (1883), Mar i cel ("Mar y cielo", 1888) y Rei i monjo ("Rey y monje", 1890), en especial "Mar y cielo", que cosechó desde el mismo instante de su estreno un clamoroso éxito de crítica y público, convirtieron a Guimerà en el dramaturgo en lengua catalana más importante de su generación. En 1889 fue homenajeado con la presidencia de los Juegos Florales.

María Rosa (1894) fue una de sus obras maestras, tras la cual se sucedieron otros estrenos tan notables como La festa del blat ("La fiesta del trigo", 1896) y Terra baixa ("Tierra baja", 1897), la cual fue un gran éxito en Cataluña, lo que propició su inmediata traducción al español. Debido al éxito de sus dramas, fue uno de los autores más llevados al cine a principios del siglo XX, cuando se rodaron en español "Tierra baja" (1907), "María Rosa" (1908), "Mar y cielo" (1910) y "La reina joven" (1916).

Otras piezas notables del dramaturgo son las comedias La Baldirona (1892), La Santa Espina (1895) y La Hija del Mar (1900).

En su honor, el principal teatro-ópera de Santa Cruz de Tenerife lleva su nombre (Teatro Guimerá). También fue nombrado hijo adoptivo de Barcelona.

Su muerte se produjo en Barcelona, el 18 de julio de 1924, y tuvo un entierro multitudinario en el Cementerio de Montjuïc.

Àngel guimerà